domingo, 19 de noviembre de 2006

Leònides 2006

Aquesta matinada vaig anar a observar, puntual, la “pluja d’estrelles” de les leònides. A les 5:30 de la matinada estava, prismàtics en mà (encara que en una pluja d’estrelles els gastes poc, però per a passar l’estona fent alguna mirada furtiva cap a Orió estàn be) i molt ben abrigat (feia uns 7 graus) en la meva esplanada preferida d’observació, a Albalat, prop de Sogorb.

El resultat… decepcionant. Encara no he buscat dades d’altres observadors i no se realment com han anat les leònides aquest any pero jo he tingut unes condicions d’observació pèsimes i sols he pogut observar uns 30 meteors en una hora (front els 120 de les perseides d’agost de fa dos anys, les d ‘aquest any estava núvol).

Per la meva banda vaig tenir cel prou cobert amb boirina que va començar just abans de l’albada, mes o menys cap a les 5 va començar a estendres i els meteors que vaig poder observar van ser o be a través de la boirina (amb el qual eren prou brillants) o en determinats clars que anaven obrint-se. A mes, tenia prou contaminació lúminica. Aquesta esplanada on solc anar a observar normalment es buida, però han començat a fer xalets que no apaguen la llum en tota la nit… resultat, tindré que buscar un altre lloc d’observació, no torne mes allí. A més a més, están bojos. A les 6:00 de la matinada un flipat de la vida va començar a tocar la bateria i es sentia per tot l’explanada, increible.

El millor de tot… la millor sortida de la lluna que he vist en molt de temps. Apenes un filet de lluna, amb mercuri sortint una mica abans… preciosa, sortint sobre la llum de l’albada, amb tot el disc llunar observable i sols aquest filet iluminat. Una delícia per als prismàtics. I també un meteor doble que va caure un poc abans de l’albada. Dos estrelles fugaces, una al costat de l’altra, no n’havia vist mai cap abans.